El Vallespir « Terra Salvatge »

Aquest territori de 20.933 habitants (és a dir aproximadament 5.000 persones més que al 2.009, xifres INSEE) és una zona de vida, de serveis i d’activitats a l’extrem Sud del Departament dels Pirineus Orientals. És fronterer amb la Catalunya del Sud i especialment amb la comarca catalana de l’Alt Empordà, amb la qual s’enllaça a través de la principal xarxa viària cap a Espanya. També està connectat amb l’Alt Vallespir, la serra de l’Albera, els Aspres i la plana del Rosselló. Els 10 municipis proporcionen oportunitats d’acollida, de lleure i de vida: escoles, botigues, balnearis,  llacs amb equipaments turístics, circuits d’excursionisme i patrimoni històric rellevant…

Ceret

Superfície 4210 ha – Sotsprefectura
Població : 7583 habitants

A l’ombra dels seus plàtans més que centenaris, Ceret és una petita ciutat on modernitat i tradició estan íntimament lligades.

Al llarg dels dies, segons el que us vingui de gust, Ceret us convida a relaxar-vos i gaudir del plaer de viure.

Aquí tot és Mediterrani: una cultura ancestral, eix d’una civilització generosa, banyada pel sol, la llum i els colors.

Amb el temps, Ceret es distingeix i imposa la seva serenitat.

Fa gairebé 100 anys que Ceret viu l’art del seu temps. A partir del 1.911, les estades dels cubistes van atreure els més grans artistes del segle XX:

Picasso, Braque, Gris, Herbin, Masson, Soutine, Chagall…
Avui, gràcies al seu Museu d’Art Modern, involucrat en la creació contemporània, Ceret continua l’aventura amb l’art escènic.

Apassionada, Ceret s’anima i vibra al ritme de la festa: Carnestoltes, concerts, sardanes, festivals, feria, exposicions…

Ceret celebra la tradició, la cultura i el talent.

Ceret produeix les primeres cireres de França i el seu microclima afavoreix la floració precoç d’una mimosa de qualitat.

Ceret, dotada d’una zona industrial important, també se sap llaurar el seu futur.

La pàgina del municipi:  http://www.mairie-ceret.fr

 

 


EL Voló

Superfície 1442 ha
Població : 5573 habitants

Estació termal i climàtica, El Voló és un encantador poble turístic català que gaudeix d’una situació geogràfica excepcional, entre mar i muntanya, a dos passos d’Espanya. És fàcil d’accedir-hi gràcies a l’autopista “La Catalana”, a  autovies, a l’aeroport i a l’estació ferroviària de Perpinyà, a 20 kilòmetres.

Amb un clima especialment assolellat, aquest poble ha desenvolupat una qualitat de vida que uneix salut, descans, animació, cultura i lleure, allí cadascú pot viure al seu ritme.

Al poble, el turista i l’usuari dels balnearis trobaran nombroses possibilitats: piscina (juliol i agost), pistes de tennis, senderisme, circuits per a bicicletes de muntanya, pesca i caça, però també mediateca, casal de joves, cinema, casino (màquines escurabutxaques, ruleta, Stud Poker, Punto Banco, balls).

Aquesta famosa estació termal us espera, per posar-vos en forma i regenerar-vos al sol!

El Voló gaudeix d’una zona artesanal i industrial idealment situada.

 

 


Morellàs – Les Illes – Riunoguers

Superfície : 4210 ha
Població : 2301 habitants

Els pobles de Morellàs, Les Illes i Riunoguers es van agrupar al 1.972 i formen avui una de les municipalitats de més extensió del departament.

Una terra vinícola us acull a Morellàs. Però si pugeu cap a les Illes i Riunoguers, descobrireu la vocació forestal i pastoral d’aquesta municipalitat, amb els seus boscos d’alzina surera que expliquen la presència d’un Museu del suro.

Entre els nombrosos atractius de Morellàs, trobem molts camins forestals i senders preuats per l’excursionisme, la caça i els boletaires a la tardor.

És el lloc ideal per passejar en família, on s’hi poden fer picnics i gaudir d’un entorn autèntic.

La pàgina del municipi: http://www.maureillas.fr/

 

 


 Sant Joan de  PladeCorts

Superfície : 1062 ha
Població : 1775 habitants

Dotat de terres agrícoles fèrtils, d’horts i de molins que es banyen en les aigües clares d’un riu i de fonts salvatges. En el passat Sant Joan de Pladecorts va ser un lloc privilegiat d’intercanvis i d’avidesa.

Fruit d’aquelles èpoques de prosperitat, el poble conserva la fisonomia d’un poble important amb caire camperol, amagant en el seu si vestigis d’un passat esplendorós.

Durant molt de temps, Sant Joan pertanyé a l’Abadia d’Arles, feu del comtat de Cerdanya i de Besalú i assolí el seu esplendor a partir del segle XII, especialment amb la construcció del seu castell, que els Reis de Mallorca escollien com a residència estival.

Aquest passat i els esdeveniments importants que li van donar el seu color perduren avui en dia en un patrimoni històric en procés de renovació.

La pàgina del municipi: http://stjeanpladecorts.fr/

 

 

 


Reiners

Superfície : 2756 ha – Població : 1203 habitants

Diversos vilatges conformen aquest poble.

Entre Ceret i Els Banys d’Arles (Amélie les bains), els vilatges de la Forja de Reiners, el Pont de Reiners i la Cabanassa voregen la carretera D115, mentre que els altres  vilatges estan disseminats a banda i banda del riu Tec – Sant Pau i Le vila estan situats a la riba sud del Tec.

El poble de Reiners, apartat dels grans eixos viaris, està ben aixoplugat dels vents,  situat en un entorn de muntanyes, amb als Andruix, el Coll de Bousseils, Can Borreil, el Vert Vallon en la vall de Vallera.

Una petita carretera travessa el poble i després s’alça cap a la muntanya, proporcionant un punt de vista preciós sobre la conca de Reiners, amb el massís del Canigó que s’aixeca al rerefons.

La nostra pàgina web : http://www.reynes.fr/ 

 

 


El Pertús

El poble està situat a 271m d’alçada en el coll del mateix nom. La originalitat del Pertús prové del fet que el traçat de la frontera, l’any 1.659, amb el Tractat dels Pirineus, li va permetre constituir-se com a territori francès i espanyol a la vegada: per canviar de país, només s’ha de creuar el carrer. La frontera només està materialitzada per dues fites, una al principi del barri espanyol, l’altra  al final del poble.

Aquesta característica va afavorir el desenvolupament d’activitats lligades al comerç. El poble (580 habitants del costat francès) és un gran centre comercial dels dos costats de la frontera. Les compres (botigues de roba, de bijuteria, de perfumeria, de pelleteria , d’alimentació, de licors, de tabac, de records…) i la gastronomia (bars, tapes, cafès, cuina regional, nombrosos restaurants gastronòmics) donen fama  al Pertús, poble dinàmic i atractiu.

D’altra banda, el territori municipal està situat entre Vallespir i Rosselló, i proporciona innombrables possibilitats de descobriment de la naturalesa, en el massís de l’Albera (punt culminant Pic Neulós, 1256 m) amb els seus últims contraforts immergits en el Mediterrani, o en els monts del Vallespir (punt culminant el Roc de Fraussa, 1440m).

Tampoc podem oblidar la vida cultural del poble, que compta, entre d’altres, amb la presència de monuments històrics molt rellevants:

– El Castell de Bellaguarda : Construït per Vauban, el Castell de Bellaguarda ocupa un lloc important en la història transfronterera.

– El coll de Panissars i el trofeu de Pompeu: el coll de Panissars, entre Espanya i França, és important des del punt de vista històric. Alberga acull el Trofeu de Pompeu, monument que commemora la victòria de l’exèrcit romà de Pompeu sobre els Espanyols.

– La Via Domitia : via d’accés que va ser creada sota l’empiri romà i que permet enllaçar el Gard amb l’extrem Sud dels Pirineus Orientals.


Les Cluses

Superfície : 891 ha
Població: 263 habitants

El municipi de Les Cluses està situat al peu de la serra de l’Albera, últim esglaó dels Pirineus Orientals, entre el pic del Canigó i el Mediterrani, a 3km de la frontera amb la Catalunya del Sud i amb Espanya.

Enmig d’una vall amb un patrimoni molt ric, en el passatge més estret de les Gorges de la Rom (afluent del Tec), les Cluses protegeixen els vestigis del “Castell dels Moros”. Al pendent d’aquest castell, a la riba dreta, hi ha les ruïnes que avui s’anomenen ruïnes de la fortalesa de la Clusa alta.

El conjunt té la forma d’un pestell, “Clausurae”, i explica l’origen del nom del municipi, que a l’època de l’empiri romà formava la frontera administrativa entre les províncies de la Narbonesa i de la Taraconesa.


Vivès

A gairebé dos quilòmetres de l’autopista (sortida Le Boulou/El Voló) direcció Ceret, a la vostra dreta, hi ha una carretera que serpenteja cap a la muntanya i travessa boscos meravellosos d’alzines sureres i aglaneres.

Després d’una última corba apareix el poble.

Va saber conservar les característiques d’un poble català amb els seus carrerons estrets i costeruts, les seves cases amb façanes d’antigues pedres esmolades i de pedra seca.

A sota dels plàtans centenaris de la plaça, l’antic pou i la font xerren sobre la realitat cruel dels Aspres: una aigua preciosa i escassa.

Al centre del poble s’alça el vell campanar de la petita església restaurada del segle XII: permet descobrir retaules preciosos i una lipsanoteca (caixa de rèpliques del segle X).
Al carreró sense sortida que dona la volta a l’església s’amaga una placeta típica agradable per descansar a l’ombra de les oliveres.

Vivers, tantes vegades qualificat com a joia dels Aspres, ofereix moltes altres curiositats que us convidem a descobrir.

 


Tellet

Superfície : 1 100 ha – Població: 93 habitants

Un cop passat el Pont de Reiners, de color sang i or, i després de girar cap a la dreta cap al Vila, agafareu la carretera RD 63. Molt famosa entre els ciclistes i els excursionistes, aquesta petita carretera estreta serpenteja dins la muntanya pel mig enmig de les alzines aglaneres i sureres fins arribar per a una primera pausa al veïnat de la Roure. Veritable recés, aquest monticle està dominat per una capella romànica, classificada com a monument històric. Al darrere del seu altar, podreu admirar magnífics frescos del segle XII, recentment restaurats.

Si continueu el vostre camí, quatre kilòmetres més lluny podreu admirar la diversitat del paisatge: la vall del Tec, els contraforts del Canigó, la plana i també la costa catalana. A 600 m d’alçada, arribareu al petit poble de Tellet, que regala als ulls curiosos algunes façanes típiques de pedres aparents. L’església romànica Sant Valentí, també del segle XII, s’alça al centre del poble com si vigilés aquest lloc de calma i de serenitat.

 

 


L’Albera

L’Albera és un municipi que va saber conservar el seu caràcter i les seves tradicions. L’hàbitat està completament dispersat, amb una vintena de masies distribuïdes en un territori molt ampli.

A Sant Joan trobem l’ajuntament, l’església romànica i el presbiteri. Al matí, els excursionistes que pugen al pic Sant Cristau poden menjar  de tornada a l’alberg Can Joan. Durant el camí, admiraran un dels dòlmens més importants de la regió, Na Christiana. Al cim del pic de Sant Cristau, on la vista és meravellosa, trobem una capella romànica restaurada fa uns quants anys.

Sortint de Sant Marí, on els benedictins de Sant Martí del Mont Forcat acollien els viatgers, trobem una altra església romànica (privada), així com el camí dels peregrins de l’Edat Mitjana, cap al coll Forcat. Per refrescar-nos, trobem una font, antiguament decorada amb pedres gravades pel pastor Manel.

Per passejar, es pot pujar en cotxe fins al coll de l’Ullat i menjar al xalet. També s’hi pot portar el picnic: hi ha taules i barbacoes instal·lades a l’ombra dels pins Laricio,  al costat d’una font, també decorada per Manel que permet refrescar-se.

La festa del municipi, el Roser d’Albera, se celebra el primer diumenge d’agost. Tots hi sou benvinguts.