PHOTO COUV CLIMAT

Les cireres de Ceret

Primélice
la primícia de la delícia

Quan parlem de Ceret, necessàriament pensem en les  seves cireres. De fet, des de fa més de 150 anys, en aquesta part del Vallespir, la cirera ha trobat un terrer i un clima privilegiats que donen als llaminers – amb el President  de la República en primer lloc – la il·lusió de tastar cap a mitjans d’abril les primeres cireres franceses.

En aquesta zona de producció, la més meridional de tot França, els sols són lleugers, filtrants, una mica de piemont. La primavera és suau, amb poc vent i afavoreix una bona floració i una maduració molt precoç.

Tanmateix, lentament aquesta producció tradicional va declinar, i després d’haver produït més de 5000 tones en els anys 70, el potencial actual de la cirera de Ceret és de 1200 tones.

Al 1.998, amb l’impuls d’alguns productors, es va crear el Sindicat de Promoció de la Cirera de Ceret amb l’objectiu de rellançar la seva promoció i impulsar una nova dinàmica comercial.

Avui, el sindicat compta amb una quinzena de productors federats i acaba de realitzar, després de dos anys de treball, una normativa de qualitat que defineix un itinerari cultural òptim i també un producte acabat comercialitzat sota la marca “Primélice”.

 

Teaser del documental « Céret, des cerises et des hommes »
realitzat per l’associació Lezebeles Réalisations :

La Mimosa

Fureur et mystère

Seuls demeurent (1938-1944)

Congé au vent

«À flancs de coteau du village bivouaquent des champs fournis de mimosas.

À l’époque de la cueillette, il arrive que, loin de leur endroit, on fasse la rencontre extrêmement odorante d’une fille dont les bras se sont occupés durant la journée aux fragiles branches.

Pareille à une lampe dont l’auréole de clarté serait de parfum, elle s’en va le dos tourné au soleil couchant.»

 René Char

René Char, el colossal poeta, escrivia sobre el perfum de les flors de mimosa. «À flancs de coteau» -als vessants de la tossa- del seu país provençal. Als voltants de Ceret també les mimoses ocupen principalment els vessants de les tosses, es van plantar amb una orientació cap al sud, així des del mes de gener fins al març, els voltants grocs i assolellats de la ciutat marquen un contrast amb el verd fosc dels boscos d’alzines i amb el gris dels castanyers nus del bosc de la muntanya de Fontfreda.

La mimosa es va introduir a Europa com a planta d’ornamentació al 1.790 i després va baixar cap al sud de França, envers el 1.860. El gènere Acacia té al voltant de 1200 especies originàries d’Austràlia i d’altres regions tropicals ((A.W Sheppard et al., 2005). Les principals espècies cultivades als voltants de Ceret són les varietats Gaulois i Mirandole, però també s’hi troba – encara que no tan sovint – mimosa de les quatre estacions. La mimosa s’utilitza principalment com a planta d’ornamentació però la seva fusta és excel·lent per a la calefacció i les seves flors s’utilitzen en perfumeria i cosmètica.

Pablo Badin

Per a tota informació i consells de conservació dels rams
Contacte : pablo.badin@free.fr
04.68.87.29.92